Abrimos un año complicado, pero saldremos adelante. Confío en la gente de Gavà, la conozco y sé que juntos lo conseguiremos. Con el trabajo diario y la confianza en nosotros mismos y en nuestra ciudad remontaremos esta situación, como hemos hecho en otros momentos difíciles.

Desde el Ayuntamiento hemos priorizado las políticas sociales, y el mantenimiento, la seguridad y la convivencia en un presupuesto responsable y ajustado, que responde a un nuevo esfuerzo de contención que nos exige esta crisis sin precedentes.

La situación económica y las restricciones que aplican otras administraciones están comportando un gran descenso de los ingresos municipales. Y ante esto sólo cabe actuar con rigor y responsabilidad: disminuyendo el gasto pero garantizando servicios esenciales, en un ejercicio de coherencia con la acción desarrollada en los últimos años al frente del gobierno municipal. Porque lo incoherente son actitudes como las del Partido Popular que a los pocos días de entrar en el Gobierno ha olvidado lo que en campaña se cansó de repetir: que era posible reactivar la economía sin subir impuestos. Sube los impuestos que afectan directamente a los trabajadores pero no grava el patrimonio de los que más tienen. Unas políticas y una forma de hacer típicas de la derecha que, con ambigüedades y, lo que es peor, falsas promesas, se ganó la confianza y el voto de un electorado que no ha tardado en defraudar.

La situación es difícil, pero no escatimaremos esfuerzos para salir adelante. Y es necesario que todos y todas sumemos nuestras fuerzas, sin exclusiones. Con confianza. Con coherencia.

Aquest acte inaugural m’ha permès traslladar personalment al president de la Generalitat, Artur Mas, la meva voluntat de col·laborar amb la Generalitat de Catalunya per propiciar la reactivació econòmica que tots i totes desitgem. Perquè independement de les afiliacions polítiques, independentment dels idearis, ara toca estar units i treballar plegats en aquelles iniciatives que ens permetin mirar al futur amb optimisme.

I és per això que he sol·licitat el suport de l’Executiu català per a la concreció d’un dels grans projectes de futur de la nostra ciutat: l’Espai Ambiental Productiu dels Joncs, un sector de 82 hectàrees, que volem convertir en el nou motor econòmic del territori. Perquè volem continuar creixent i continuar preparant sòl que encabeixi activitats empresarials lligades a la nova economia, que generin riquesa i llocs de treball. Estic convençut que Gavà és un enclau competitiu i que de la mà de la Generalitat, propietària d’una part d’aquest sòl, podrem avançar des de l’urbanisme en la construcció d’una ciutat millor, d’un país millor.

Des de l’Ajuntament farem tot el que estigui al nostre abast per fer costat als gavanencs i les gavanenques. Per això les prioritats del 2012 seran les polítiques socials per atendre les necessitats creixents, i el manteniment, la seguretat i la convivència als carrers i places de la ciutat. I per fer-ho possible hem aprovat un Pressupost responsable i ajustat.

A qualsevol família, a qualsevol empresa, i també a l’Ajuntament, els comptes han d’estar clars i ben ordenats. I des de l’Ajuntament els expliquem amb transparència. Estem al servei dels ciutadans, i cal que coneguin amb quins recursos comptem i com els administrem, justament per estar a l’alçada del que requereixen i legítimament exigeixen, i també per saber que no es pot arribar a tot arreu i que caldrà estar-se d’algunes coses.

Vull ser molt clar: la situació econòmica de l’Ajuntament de Gavà no és aliena a la crisi, i per tant hem d’actuar amb exigència i austeritat, persistir amb més intensitat en la línia que hem seguit els darrers anys. Com alcalde de Gavà sempre m’ha regit la responsabilitat a l’hora d’administrar els recursos públics. Per això els darrers quatre anys ens hem adaptat a un context molt complex. Però la crisi s’ha perllongat i agreujat més del que podíem esperar, està repercutint amb força i cal que fem un nou esforç de contenció.

La situació econòmica i les restriccions que estan aplicant la resta d’administracions comporten una reducció important dels ingressos municipals, i això obliga a reduir les despeses. Fer el contrari seria una irresponsabilitat. Ara bé, amb la mateixa responsabilitat, el Pressupost assegura el manteniment dels serveis i les prestacions essencials de l’Ajuntament.

Els darrers anys, en un entorn complicat, l’Ajuntament ha administrat bé els recursos, fent el que calia per complir els compromisos amb els ciutadans, atendre les seves necessitats i mantenir el pols de la transformació urbana per dotar la ciutat de més qualitat. Ara, les circumstàncies ens obliguen a reduir més la despesa i al mateix temps aconseguir nous ingressos però sense augmentar impostos per damunt del que és estrictament raonable. Seria tan irresponsable apujar els impostos en un moment complicat per a tothom com reduir-los i minvar la capacitat d’acció de l’Ajuntament. Per això hem aprovat unes ordenances fiscals que tenen un increment del 3’2%, que és la inflació prevista.

La reducció de despeses suposarà un estalvi global de 2 milions d’euros el 2012. Ho aconseguirem amb més eficiència. Millorant el funcionament dels serveis municipals i dimensionant-los per fer-los viables. I disminuint despeses. Per exemple, rebaixant les aportacions als grups polítics (25% menys que el 2011), i eliminant les dietes, i estalviant en consums energètics (15%) i de telefonia mòbil (50%), i reduint les subvencions (20%), rebaixant les partides de protocol un 85% i de publicitat en un 50%, i reordenant els mitjans de comunicació municipal.

La responsabilitat i el rigor que apliquem ara, ens permetran remuntar. Així, al mateix temps que cobrim les principals necessitats i serveis, assentem bases sòlides per al futur immediat. Els ciutadans i les ciutadanes de Gavà han de saber quina és la situació del seu ajuntament, però poden tenir la certesa que seguirem fent el que cal fer. I que els diners públics seran gestionats amb austeritat i transparència.

El moment demana que sumem esforços, cadascú amb el marge de maniobra que té i li pertoca. I l’Ajuntament serà el primer a respondre. Estem parlant de l’interès comú, i això ens implica a tots. Ens cal l’esforç de tothom, no hi pot faltar ningú. Només ens en sortirem si anem junts. Hem viscut altres moments difícils, i amb esforç i iniciativa ens en hem sortit. Si tots fem bé les coses, i a Gavà hem demostrat que en sabem, tirarem endavant.

]]> http://joaquimbalsera.wordpress.com/2011/12/31/2012-els-comptes-clars/feed/ 0 jbalsera http://joaquimbalsera.wordpress.com/2011/10/29/articulos-del-muro-del-psc-de-gava-en-facebook/ http://joaquimbalsera.wordpress.com/2011/10/29/articulos-del-muro-del-psc-de-gava-en-facebook/#comments Sat, 29 Oct 2011 22:08:04 +0000 xqm http://joaquimbalsera.wordpress.com/?p=130 Continua llegint →]]>

Representem, doncs, una majoria social i cívica amb tantes sensibilitats com persones. Amb una militància que no comparteix interessos, sinó idees i un projecte en comú.. I és que  el nostre és un ampli espai sociològic  existent a Gavà i a Catalunya de persones i col·lectius d’esquerres i de centre reformista. I per això volem seguir connectant   amb  aquests espais. Perquè representem les seves aspiracions i perquè són i seran  la gran força del socialisme democràtic gavanenc i català.

La militància del PSC i també la de Gavà  representa aquest projecte unitari basat en la pluralitat social.  I ara més que mai, de cara al proper Congrés, contribuirem a disposar d’un nou full de ruta a Catalunya  clar  i compartit. I per això, durant els propers anys, hem de seguir treballant  en dotar-nos d’instruments àgils i permeables per treballar en xarxa des del nostre partit. Instruments que permetin activar més debats des de la militància i amb la ciutadania a fi de que els socialistes estiguem en l’avantguarda d’una nova manera de concebre la política. Amb un partit que aposti, en aquesta conjuntura econòmica i social, pels valors. Valors que han d’impregnar totes les nostres polítiques.

I és que és cert que s’ha de gestionar des de l’eficàcia,  l’eficiència i la transparència les institucions on governem. És clar que si. Però, com va dir amb encert un company a la nostra assemblea de divendres passat, els socialistes hem d’anar encara molt més enllà. Hem de fer pedagogia des de les institucions. Hem de promoure la igualtat, les llibertats. La lluita contra l’exclusió. Hem de promoure les oportunitats reals per a tothom i estimular l’ocupació. I ho hem de fer amb rigor, tocant de “peus a terra” però amb suficients dosis d’utopia.  Per això som socialistes.

A escala local, en aquest context de dificultats econòmiques arreu del país hem de posar l’accent en conservar les fites aconseguides, el nostre model de ciutat.  A Gavà, els socialistes som la millor garantia  per mantenir   les polítiques d’atenció a les persones, de qualitat als barris, de prevenció i seguretat. De cultura i esports com a elements de cohesió social. Polítiques que fan que Gavà esdevingui una ciutat referent en benestar col·lectiu i en posar l’accent en ajudar als seus veïns més desfavorits. Amb un Ajuntament que ha de seguir posant l’accent en l’austeritat, mirant on destina cada euro. I amb la vista posada en l’atenció a la ciutadania i la seva qualitat  de vida.  Hem de procurar, doncs conservar aquestes conquestes socials en clau de ciutat. Fent totes aquelles reformes necessàries per mantenir unes polítiques per les que col·lectivament tant hem lluitat per aconseguir-les.

Aquesta és la gran diferència entre socialistes catalans i  la dreta (CiU i PP). El model de societat i, a escala local, de ciutat. I crec que ho hem de tenir ben present quan votem  però també en el nostre dia a dia,  quan parlem amb les nostres amistats o la nostra família sobre política… Perquè ens estem jugant les polítiques de veritat, les que de debò condicionen la vida de la gent. Ens estem jugant la sanitat, l’educació, les polítiques socials…  Per la dreta es tracta de tornar al poder  solament pel simple fet  de  “tenir-lo”. Per a nosaltres, governar és exercir amb responsabilitat la transformació i millora de Gavà i de Catalunya. Tinguem-ho present!

La llei 10/1997, de 3 de juliol de la renda mínima d’inserció, aprovada amb l’acord de totes les forces polítiques i socials del nostre país, regula la RMI com un dret de caràcter universal garantit pel sistema de serveis socials de responsabilitat pública.

Per altra banda, no es pot obviar  com a marc legal de referència, la llei 12/2007 de Serveis Socials,  aprovada per unanimitat política al Parlament, i que es caracteritza per la descentralització del sistema i pel paper rellevant de les administracions locals. Establint en el seu article 15 que el sistema català de serveis socials és una xarxa de treball  en coordinació, col·laboració i diàleg entre tots els actors que intervenen.

També cal tenir en compte que les noves realitats socials i econòmiques han produït una gran diversitat de situacions de risc o bé exclusió social , això fa necessària la revisió del model d’intervenció social i del conjunt dels seus instruments i recursos com la RMI. Ara bé, aquest procés no es pot plantejar de forma unilateral  des d’un àmbit institucional, sinó  que requereix  l’acord i el consens majoritari del conjunt d’administracions, institucions, entitats i agents socials i econòmics del nostre país, si es vol garantir la seva viabilitat i èxit en la finalitat de contrarestar l’exclusió social i la pobresa.

Davant d’aquesta evidència, manifestem el nostre desacord i malestar per l’actuació de deslleialtat institucional i desconsideració social, desenvolupada des del Govern de la Generalitat, que ha decidit implementar el conjunt de mesures de reforma en la RMI, al marge no solament de les administracions locals, sinó també de les entitats del tercer sector, dels agents socials i sense comunicar ni informar adequadament a les persones beneficiaries del PiRMI.

Un cop més, no s’ha valorat el coneixement exhaustiu que tenen els ajuntaments de les realitats socials dels municipis, i especialment el rigor i la professionalitat, que demostren contínuament els i les professionals dels serveis socials bàsics, en l’abordatge de les situacions d’exclusió social en els entorns locals.

Per tant, lamentem que des del Govern de la Generalitat no s’ha  confiat en els governs locals, ni el seu paper estratègic, alhora de  definir i gestionar les accions de seguiment i revisió de les RMI, provocant així situacions de caos i d’alarma social i obligant als ajuntaments a assumir l’impacte econòmic i social d’aquest procés.

En aquest sentit , des del Consell Comarcal del Baix Llobregat, a partir de la Taula de Serveis Socials, com a plataforma de coordinació política i tècnica intermunicipal, es planteja un conjunt de propostes  i actuacions per desenvolupar conjuntament amb el Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de garantir un procés  de reforma adequat a les necessitats reals de les persones en situació d’exclusió dels nostres municipis.

ACORDS:

1- Manifestar el suport al procés de reforma de la RMI, sempre que es plantegi des del la construcció col·lectiva, l’acord i el consens amb el conjunt d’administracions, institucions, entitats i agents socials i econòmics  implicats en la lluita contra l’exclusió social al nostre país.

2. Rebutjar la instrumentalització, d’aquest procés de reforma ,per a la implementació de retallades tant, en la consideració de la RMI com a dret subjectiu, com en la dotació dels recursos adients per garantir la seva aplicació universal, alhora de donar resposta a les necessitats bàsiques dels ciutadans i ciutadanes en risc o bé en situació d’exclusió social.

3-Reivindicar, amb contundència i claredat, la necessària coordinació i l’establiment de canals de informació i comunicació permanent entre el Govern de la Generalitat i les administracions locals, com a única alternativa per garantir un aplicatiu de la reforma de la RMI eficaç i eficient,  i evitar la generació de situacions de caos i alarma social.

4Establir acords amb el Govern de la Generalitat, que defineixen  mesures compensatòries als recursos destinats des dels ajuntaments alhora de donar resposta a les situacions d’emergència social, produïdes als municipis, com a conseqüència de les irregularitats i deficiències  dels últims canvis de model de cobrament i control dels PIRMIS.

5-Manifestar la nostra preocupació davant la incertesa provocada per l’aplicació del Decret de reforma de la renda mínima d’inserció, que no dona alternatives de futur a les situacions generades.

6-Demanar als Departaments d’Empresa i Ocupació i al de Benestar Social i Família, la presentació i desenvolupament immediat de projectes i accions de reinserció sociolaboral alternatives, adreçades al conjunt de persones que quedaran excloses en el seu accés a la RMI per l’aplicació del nou decret, tenint en compte que els ajuntaments no poden assumir les noves demandes socials provocades per aquest fet.

7-Reivindicar la immediata resolució dels expedients suspesos en el marc de la reforma, així com de les noves sol.licituds tramitades en els últims mesos.

8-Participar activament, des dels municipis, en el procés de definició i elaboració d’un marc de referència integral, que articuli el conjunt d’actuacions adreçades a abordar l’exclusió i potenciar la inclusió social al nostre país, que es concretaria en un Pacte Nacional per a la Inclusió.

9-Reivindicar el rol de la Taula Comarcal de Serveis Socials com a plataforma de referència territorial i per tant de relació  i interlocució estable amb la Generalitat,  pel que fa al conjunt d’àmbits de serveis socials,  i per tant, també  de la RMI, tant a nivell polític com tècnic.

10-Afegir en el conjunt d’accions a desenvolupar per la comissió tècnica de la Taula Comarcal de Serveis Socials, la funció d’avaluació i seguiment del procés d’implementació del decret de reforma de la RMI

Ese equilibrio a mi modo de ver está en la imposición de limites. La avaricia de los mercados ha de tener limites, la acumulación de riqueza ha de tener limites. La propia constitución somete al interés general la riqueza y reconoce la limitación social de la propiedad privada.
La única manera de recomponer el equilibrio no está exclusivamente en recortar servicios públicos y desmontar el estado del bienestar. Por supuesto hay que reformarlo , revisarlo .. etc etc, pero no borrarlo del mapa. El verdadero equilibrio está en salvar el capital productivo–el que se invierte para generar riqueza, esa riqueza retorna a la sociedad mediante trabajo y servicios–y gravar el capital “acumulativo” el que meramente se incrementa de manera espectacular generando grandes fortunas, no es ni ético, ni lógico ni sostenible que personas puedan tener porcentajes importantes del PIB de un país en sus fortunas personales o en sociedades patrimoniales.

La izquierda no puede  asistir a este espectáculo solo apelando siempre a la responsabilidad. La derecha limita las prestaciones y por temor a asustar a los inversores mantiene que no es necesario incrementar sus impuestos.

La gran pregunta es , por qué está de moda reducir el déficit de las administraciones , en este caso del Estado , solo por la vía de reducir sus gastos por qué no incrementar la presión fiscal a las capas más favorecida de la sociedad, es decir, por qué no incrementar los ingresos.

Por eso haciendo un poco de política ficción y si se me permite el ejercicio, casi irónico, me permito imaginar una modificación de la Constitución que parece que está de moda,

Propuesta modificar el art. 128.1 de la CE 1 ( redactado actual ). Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.

Nuevo redactado art.128.1 .Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general. Los poderes públicos mediante Ley Orgánica y en situaciones de emergencia social establecerán un limite en el beneficio de las entidades financieras y grandes fortunas con el objetivo de favorecer la cohesión social y de poner a disposición de las administraciones más recursos.

Bueno esto es mera imaginación que pretende aportar una reflexión:  el equilibrio lo encontraremos sin duda en revisar las prestaciones del estado del bienestar, pero también en disminuir el abusivo crecimiento de las grandes fortunas y de los beneficios de las entidades bancarias. Obviamente cualquier intento de hacer esto realidad generaría el hundimiento de los mercados, la perdida de confianza, la búsqueda de paraísos fiscales … Pues si tanto no debe ser bueno, al menos, si sería bueno que se incrementen los impuestos a las grandes fortunas y a las rentas más altas, así igual podemos también equilibrar por el otro lado.